Marató de Castelló - 7/12/2014

El passat diumenge 7 de desembre vaig córrer la marató de Castelló. 42195 metres. És la segona vegada que hi vaig i no serà l’última, molt bona organització, bon preu, i molt pràctic per a mi ja que hi vaig des de Betxí.


Entrenament previ

Ara no tinc el Garmin davant, però diria que he fet pocs kms per a preparar aquesta Marató. Preparant-ne d’altres sempre he fet tirades llargues, de 25-30 km. Aquesta vegada l’última tirada llarga ha estat la Marató de Sant Llorenç Savall, el 26 d’octubre. Després he fet la cursa de muntanya de Betxí, i després d’aquesta ja em vaig centrar una mica més en fer asfalt. Normalment la típica volta de 10-12 km a 5’ el km, i algunes tirades d’entre 15 i 20 km també a 5’ el km de mitja. En aquestes sortides acostumo a fer canvis de ritme, alguns kms els faig entre 4:10 i 4:30 però desordenadament segons em demana el cos i també si la zona per on passo acompanya. Tinc la sensació que aquestes tirades l’últim mes les podria contar amb els dits d’una mà.

La setmana abans de la marató, entre que plou i que treballo per avançar la pista de Scalextric, només surto suau dilluns i dimarts.


Dia de la cursa

Amb aquesta preparació que no és poca però no és la que m’hagués agradat, arriba el cap de setmana i encara no sé com encarar la marató. No he entrenat massa, o si? La sensació que tinc és d’haver entrenat justet, entrenament de supervivència. D’altra banda la Marató de Sant Llorenç de fa just un mes i mig em va anar molt bé, 30 minuts menys que fa dos anys... i fa dos anys a Castelló vaig fer 3:22... ufff a veure, no és una regla de tres directa però si m’aplico “sembla” que puc millorar marca... ho intento?

Diumenge m’aixeco a les 6:30 i em vesteixo. Samarreta MiM, pantalons Gore i mitjons llargs Medilast. Dubto si les NB 890 o les 1080, finalment 1080 que tenen més sola –totes dues estan velles, probretes. Garmin, visera i ulleres. Cafè amb llet i pastís energètic Aptonia.

Avui la Núria m’acompanya, em fa ilu que em vingui a veure i animar. Arribem a Castelló d’hora, aparquem fàcilment, fa fred, uns 6 graus, i entrem a una cafeteria a matar el temps, fem un cafetó, jo faig unes quantes visites a cal Roca i quan s’acosta l’hora paguem i anem cap al calaix de sortida (calaix sub 3:30). Fotos, petons, ànims de la Núria. No tinc temps de córrer per escalfar, m’he encantat una mica i s’ha fet tard, m’entretinc donant saltirons per matar el fred i els nervis. La Núria a l’altra banda de la tanca que limita el calaix de sortida, a molt pocs metres, últimes paraules, animant-me... la música motiva, Ac/Dc per variar... nervis... i a les nou en punt, tret de sortida!!

Els primers metres anem lents, però poc després ja tenim via lliure per córrer, cadascú tant com vulgui. Jo encara no sé què faré, però el cos em demana guerra, així que em poso directament darrera del globus de 3:15. Vaig amb ells una estona, vaig molt bé. Els primers km em trobo amb la Núria dues vegades, que m’anima i em fa fotos, de moment faig bona cara jeje. Passen els kms i en un moment donat decideixo passar el grup de 3:15 ja que tinc la sensació de poder anar més ràpid. I així és, vaig còmode a 4:15 - 4:30. Penso que petaré en algun moment, però m’és igual. Vull veure què passa. Passo la mitja en 1:34 (en aquell moment em sembla que la passo en 1:32). Estem a la zona del Grau (port) i ara toca tornar cap amunt. Bufa el vent i el ritme es va ressentint. Encara vaig bé però a 4:30 i pico, 4:40. Al km 28 em torno a trobar amb la Núria, ja començo a anar tocat, ara és quan comença la marató de veritat.

Els kms passen a poc a poc, hi ha corredors que em comencen a avançar, encara que jo també vaig avançant-ne d’altres. Vaig mirant constantment el Garmin per veure el ritme que porto i el ritme mig de la cursa, que va passant de 4:25 el km, a 4:26, i després 4:27, 4:28... cada vegada em costa una mica més fer un km, i això repercuteix en el ritme mig. A partir del km 30 les coses es posen difícils però aguanto a un ritme decent.


El "mur", aquesta vegada SI

A diferència de l'última que vaig córrer el 2012, precisament a Castelló, i a on vaig arribar molt fresc, diumenge passat vaig topar-me amb el mur i amb la duresa de la marató. Els kms més durs arriben, i aquesta vegada són del 36 al 39 on noto una baixada general del rendiment i mal de cames i peus. Vaig gairebé a 5 el km, potser una mica més.

El grup del pacer de 3:15 em passa com un huracà, ufff no m’agrada gens, és molt dur mentalment. No sé quant em queda exactament. Els punts kilomètrics de l’organització estan 500 metres més enllà del que diu el meu gps. Començo a fer càlculs “si vaig a tant el km, faré 3:18, o si vaig a tant...” i a pensar que a la Drac Race i a les X Ermites vaig fer 50 km, no 42, i que tinc reserva física i mental de sobra per fer més del que toca. Em preocupa que inconscientment, sabent que la cursa s’acaba als 42 i pico, el cos o el cervell diguin prou una mica abans i afluixi massa el ritme, tant com per no fer millor marca personal i sé que ho tinc a tocar!!

Veig la Núria al km 39-40, això em dóna ànims. Ja vaig a més de 5 el km però els últims dos kms són fàcils de fer, queda poc, hi ha públic, l'adrenalina va a tope, vaig bufant amb les cames al màxim que puc, entre la multitud, hi ha moltíssima gent animant els últims kms, i quan veig el parc de Ribalta, on és l’arribada, encara no em puc relaxar perquè queden uns 500 metres. Faig el que puc, miro el rellotge porto 3 hores i 19 minuts i pico llargs i tot i que queden pocs metres fins l’arc de meta, sé que no faré sub 3:20, així que em relaxo, i arribo amb un temps de 3:20:15, molt molt cansat. Veig la Núria a l’arribada, és reconfortant després de l’esforç tan gran, veure una cara coneguda i estimada.

A l'arribada, bon avituallament amb cervesa i pizza, bon servei (tovallola, cubells d’aigua amb gel per posar-hi les cames, em va anar molt bé però una mica més i pateixo congelacions) i una bona dutxa, i cap a dinar amb la família. Per la tarda sessió de Compex i sofà, l’endemà amb agulletes quan baixo escales, i dimarts ja recuperat. Crec que el Compex em va bé, i també els ibuprofens. Trigaré 3 o 4 dies a anar a córrer, ara ja no tinc res fins el 18 de gener, que espero fer la Mitja de Terrassa i estar per sota de 1h 30’ :) no en tenim mai prou.

3:20:15 és la meva millor marca en Marató. Estic content però és una sensació agredolça. Estic segur que si hagués corregut amb més intel·ligència hagués pogut aguantar el grup de 3:15, però d’altra banda tampoc passa res per provar a veure què passa en plan kamikaze, com vaig fer, una mica de bogeria també ve bé. En general estic content, m’agrada molt fer maratons d’asfalt, i vull fer-ne una amb un entrenament més ben portat, suposo que serà Barcelona 2015. A veure...

Aquesta de Castelló ha estat la meva 7a marató, potser em podria proposar fer-ne 10 abans dels 40... mmm... :) ho començaré a mirar jejeje.

R.