Ahir diumenge es va celebrar la 20ª edició de la
marató demuntanya de Sant Llorenç Savall. Fa 20 anys va ser la primera marató de
muntanya que es feia a Catalunya, ara n’hi ha una pila, però llavors no.
 |
| 42,83 km | 1.879 m+ | 4:56:58 | 6:56 min/km |
Vint anys són molts, i es noten en l’experiència de l’organització
i la seva qualitat: saben gestionar els 1700 inscrits entre totes les curses, i
pel que fa a la marató, els avituallaments estan molt ben situats i en gran
quantitat (n’hi havia 13 contant l’últim), gran ambient durant tota l’estona i sobretot
a l’arribada a Sant Llorenç on tot el poble és una festa. I és clar, el
recorregut és una passada, pujant a la Mola (diria que és l’única cursa que
puja a la Mola), amb combinació de pistes i corriols, trams molt ràpids i trams
més lents... té el seu rollo. Per a rematar-ho, la inscripció no és de les més
cares (si no recordo malament, 25 euros) i la samarreta d’aquest any és
guapíssima, de Tuga, amb un estampat al·lucinant, a més del detall pels qui
acabin la marató, uns manguitos pels braços. Vaja, que m’agrada aquesta marató
de muntanya. Ah! i a prop de casa!
A Sant Llorenç hi vam anar uns quants Pantaurells. A la marató hi vam anar en Jordi G, Jordi C, Miki, Jose Antonio, Enric, Sergi i jo. A la mitja en Marià i al Canicrós el Rafa. Crec que no em deixo ningú...
Feta aquesta dissertació, em centro en la meva cursa.
Material. Decideixo sortir sense bidó, havent vist la quantitat d’avituallaments (12), em van anar bé així doncs no el vaig trobar a
faltar. Les NB 1210 un 10, malles Hoko molt còmodes i pantarreta no tant. Buff
i ulleres, també bona combinació.
Estem tots els Pantaurells que hi participem (Jordi, Jordi,
Miki, Jose Antonio, Enric, Sergi i jo) més o menys junts a la part central del
calaix de sortida, hi ha molta gent, fa fresca. A les 7:15 tret de sortida i
gas a fons, els primers 6 km són ràpids, amb quilòmetres a 4 i pico, 5 i pico. En
algunes baixades vaig a menys de 4’/km, volant.
 |
| Foto: Josep Maria Montaner |
En aquests moments com a corredor baixo millor que pujo, em pesa el cul què hi farem, així que de baixada avanço corredors i a les pujades alguns em tornen
a avançar, és el que hi ha, però vaja, tinc la sensació d’anar ràpid. Arribem a
Coll de Grua, i d’allà anem a buscar el Camí dels Monjos que ens portarà fins dalt de la
Mola. És diumenge, fa molt bon dia i hi ha molts
excursionistes així que la pujada és distreta (fa just una setmana jo estava per allà amb la família).
Dalt de la Mola (km 25, aprox) un gran ambient i cares
conegudes animant com bojos: Quim, Gabriel, Jordi Hurtado... En Quim em fa un
reportatge fotogràfic, algú altre m’ofereix un piti –declino l’oferta, és clar!- i jo aprofito
per descansar un minut a l’avituallament.
 |
| Arribant a la Mola. La foto l'he agafat del Facebook |
 |
| Arribant a la Mola. Foto agafada del Facebook. |
 |
| Dalt de la Mola. Foto: Joaquim Gallen. |
 |
| Dalt de la Mola. Foto: Joaquim Gallen |
 |
| Dalt de la Mola. Foto: Joaquim Gallen |
 |
| Dalt de la Mola. Foto: Joaquim Gallen |
No m’entretinc massa i començo a baixar,
ara he d’arribar a Coll d’Eres. He arribat dalt de la Mola en 2:45, començo a
fer càlculs i... ostres tu, encara baixaré de 5 hores! Vaig baixant bastant bé, el camí conté algun tram tècnic però és ràpid. Ara bé, quan hi ha alguna pujadeta ja començo a fer figa, començo a estar cansat...
 |
La foto és de l'edició 2012, a Castell de Pera. El de groc sóc jo.
Foto: Wouter Molevelt (thanks!) |
Crec que és des del Marquet de les Roques que veig Castell de
Pera i penso “aaaaargghhh”. La pujada fins al peu de Castell de Pera és mortal,
ja apreta el sol i estic bastant cansat. Però un cop dalt, m’activo una mica i
començo a córrer bé de nou. Els últims 6-7 quilòmetres es fan llargs, molt
llargs. Baixo el ritme, ja no vaig tant alegre i ja no sé si baixaré de les 5
hores, el meu Garmin diu una cosa i les indicacions quilomètriques als controls
una altra, no sé quant queda, si 5 o 7 km...
Manquen pocs kms i l'energia està sota mínims, suo molt, a les baixades vaig bé, a les pujades
no tant i en moltes ocasions camino quan no puc més, encara que quan en sóc
conscient trec forces de no sé on i començo a trotar. Amb més pena que glòria em
vaig acostant a Sant Llorenç, i quan un excursionista em diu que queda menys d’un
km per arribar a meta, decideixo creure-me’l i apreto a fons! Molt a prop em
trobo a l’Olga i al Climent fent fotos! i uns quants metres després arribo a l’esprint
–el meu esprint- en 4:56:58, en la posició 88 de 475 corredors. Molt content, el
2012 vaig trigar mitja hora més!
 |
| Ja arribo!! Foto: Olga |
Avituallament final molt bò: aigua, cocacola, isotònic,
llonganissa, cervesa, clara i entrepà. Xerradeta amb amics i coneguts, i cap a
casa a descansar. Sopeta de peix, ibuprofè i sofà. Avui al matí encara tinc les
cames carregades, això vol dir que ahir vaig donar el callo, bé Ramon bé.
No està malament aquest últim mes i poc: 20 de setembre les
10 Ermites, 4 d’octubre Drac Race, 12 d’octubre Tivissa i 26 d’octubre Sant
Llorenç. Ara una mica de descans amb una cursa curta de muntanya de 16 km i el 7 de desembre, marató de Castelló.
Amb aquesta cursa de Sant Llorenç, aquest any 2014 ja en porto 10!!! I me'n falten dues. Serà un any de rècord en quant al número de curses i resulta graciós tenint en compte
les meves intencions d'ara fa deu mesos de no fer cap cursa... la vida!!
Fins l’any que ve, Sant Llorenç, si tot va bé hi tornaré segur.
R.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada