Tot el material obligatori m'hi cap dins la ronyonera Salomon: 6 gels (és obligatori de veritat? no és conya?), manta tèrmica, el paravent Arc'teryx, el telèfon i els dos bidons de 500 ml. Les sabatilles escollides, ni ho dubto: les 1210. I a més avui em poso les "musleres" Compressport per veure si m'ajuden a estar millor de quàdriceps l'endemà i poder fer la btt dignament.
Dissabte dia de la cursa; em desperto a les 6:30, em menjo el pastís energètic del Decathlon (està bò sucat amb el cafè amb llet) em vesteixo tranquil·lament i surto cap al parc de les Nacions. El tinc a 10 minutets caminant, és un luxe això de córrer a prop de casa!
Abans de la sortida em trobo amb molts amics, coneguts i companys de feina, la gent en general té pinta d'estar molt forta, molts depil·lats, com dic jo. I ufff la majoria amb la motxilla Salomon que tant m'agrada, al final acabaré picant!
A les 8 donen el tret de sortida, i enfilem cap a Matadepera. Els primers km m'avança una pila de gent, és clar, m'havia posat massa al davant i no era el meu lloc. Els amics Pantaurells, cadascú al seu rotllo com ha de ser. Les primeres cruïlles i desviaments estan senyalitzats amb voluntaris de luxe: Ricard, Jordi Miguel, Siscu... així dóna gust córrer, saludant els amics!
Piano piano arribo a la font de la Tartana i enfilo cap a coll de Grua, per on passa la Matagalls. Baixem per corriols molt guapos fins la Vall d'Horta, una zona molt bonica que no coneixia, i una mica més i arribem a Mura, km 25, meitat de recorregut amb control i avituallament complert. Abans d'arribar a Mura adelanto en Maverick Viñales, el de les motos, se'l veu molt fort però deu anar tocat ja que decideix plegar a Mura, suposo que no li deu anar bé matxacar-se tant físicament de cara a altres compromisos professionals. Aquests 20 i pico kms ja he anat avançant força gent. Em diuen que vaig entre el 20 i el 30, no està malament. M'agrada anar de menys a més, acabar adelantant zombies és molt millor que no pas al revés :P
 |
| Arribant a Mura. Foto: Josep Maria Montaner |
Passat Mura i el Puig de la Balma (hi he de tornar amb la família, preciós) comença una forta pujada, arribarem dalt de no sé on, segons el full de ruta que miro ara és la Coma d'en Vila, km 35 aproximadament. Anem per la zona de l'Obac, el sol ja comença a apretar però gràcies a les ombres dels corriols no ens socarrem del tot.
He anat reservant una mica fins ara, per sobreviure a la bici de l'endemà, però en aquest punt decideixo que no la faré, la bici, o almenys tota sencera. Penso que són massa hores en bici, trigaré 10 o més hores i acabaré tard i petat, sense veure els nens tot un diumenge, tinc la marató de Sant Llorenç en poques setmanes, teniem gent a casa a dinar... vaja, un munt d'excuses em vénen al cap. Així que ja passo de guardar-me res i tiro fort -tant com puc, que no és molt més.
Quan arribo a l'avituallament de coll de la Riba, a la pista que va dels dipòsits de les Foradades fins la Torrota de l'Obac, em dic que això ja ho tinc. Pujada forta, dipòsits i baixar a tope per la "diagonal". Això m'ho conec bé, és el "pati" d'entrenament.
Des del Pou de Glaç he anat alternant posició amb un noi que arribarà el primer júnior, però passat el CAC l'avanço definitivament, el pique em pot. L'últim km vaig "a l'esprint", miro el gps i vaig a menys de 4:40, brutal per un pes pesant com jo, jejeje. Final èpic amb els mugrons ensangrentats i les cuixes encetades per les "musleres". Arribo a la meta i allà sorpresa, m'esperaven la Núria i els nens! Millor final impossible. L'Adrià i la Martina flipen, estic suat com una truja però m'abracen igualment; espero aconseguir que s'aficionin a aquest esport tan guapo com és el córrer i a fer activitats a la muntanya.
 |
| Arribada! |
Molt content per haver arribat en 5:28:44, el 20è de la general, de 178 arribats, crec. Ha guanyat en Just Sociats, el favorit. En Sergi ha fet 4rt, a 50 segons del tercer, llàstima!! I en Jordi ha fet 2n veterà i "només" m'ha tret 22 minuts, tremola que vinc!
Cursa BTT suspesa!
Encara no se sap quan serà i si serà, no han emès cap comunicat, però si la fan per poc que em vagi bé "per calendari" allà hi seré. És clar que pels que fèiem el Repte (50 km trail i 100 km btt) la gràcia era fer-ho en dos dies consecutius, però d'aquesta manera la faré en millors condicions, perquè ahir diumenge no vull autoenganyar-me... no l'hagués acabat sencera.
Opinió de la cursa
Potser m'hagués agradat trobar un o dos avituallaments més, i que la samarreta fos més maca i de més qualitat, però gairebé tot és positiu i fan aquesta cursa recomanable, segons el meu punt de vista.
Per començar com sempre els voluntaris es mereixen un 10, sempre simpàtics i atents. Els avituallaments complerts, hi havia de tot (almenys quan jo hi vaig passar). La senyalització molt bona, no vaig dubtar en cap moment, encara que a Mura em vaig saltar una cruïlla dins del poble i vaig fer uns quants metres de més, però per culpa meva, anava distret mirant el rellotge. I el preu, tenint en compte que eren dues proves prou llargues i comparant amb altres curses, doncs és bastant competitiu.
I per finalitzar, el millor de tot és el recorregut, que és espectacular i banstant dur. Molts camins i corriols bastant tècnics, pista i asfalt només en la quantitat necessària, molts trams aeris amb vistes panoràmiques. És un privilegi poder participar en una cursa pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac.
Així que l'any que ve si la tornen a fer hi participaré, i a més tenir una cursa d'aquestes característiques tan a prop de casa, no té preu!
Ara, a recuperar un parell de dies, i a tornar a entrenar de cara a la marató de Sant Llorenç Savall del 26 d'octubre.
Edició: l'organització ha emès un comunicat, diu que els qui estàvem inscrits al doble repte (córrer i btt) tindrem inscripció gratuïta per l'edició del 2015!!! Això si que no m'ho esperava, molt bon detall. Allà hi seré!!
R.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada