El que diferencia la Trailwalker d'altres proves que havia fet és que ara teníem un doble repte, recaptar diners, i entrenar per completar els 100 km. El primer el vam superar de sobres... i el segon... també!
Durant els més de dos mesos previs al dia de la cursa hem aconseguit recaptar 1750 euros per als projectes solidaris d'Oxfam Intermón, superant així l'aportació mínima obligatoria que demana l'organització per a poder participar, que són 1500 euros. Ha estat una agradable sorpresa veure que malgrat la crisi, molts amics i familiars han col·laborat amb nosaltres per aconseguir aquesta quantitat.
Així doncs, després de molts preparatius, entrenaments i kilòmetres a les cames, dissabte 26 d'abril a les 6:30 del matí ens trobem a la botiga i enfilem cap a Olot (la Trailwalker segueix 100 km per la via verda d'Olot a Sant Feliu de Guíxols). A més dels quatre corredors i els dos assistents, a l'aventura s'apunta el Jordi, el fisio que ens cuidarà durant tota la cursa -a alguns més que a d'altres!!. El viatge en furgo fins Olot el fem volant i fent-nos un tip de riure, i en un temps rècord arribem de sobres al recinte firal per recollir els dorsals i seguir fent conya fins l'hora de sortida, prevista per les 10 del matí.
 |
| Recollint els dorsals a Olot |
Hi ha molt d'ambient, molta gent sana que ve a gaudir patint -sona extrany, si- per una causa solidària, és molt emocionant. Ens trobem i xerrem amb altres equips de Terrassa, el de la Sílvia, Llar Adaptada i el de la botiga Kñera, les ZanKdas Kñeras. També saludem als que seran els guanyadors, els Kriters, unes autèntiques màquines de fer curses d'ultrafons.
S'acosta l'hora de la sortida i arriba el moment de despedir-nos dels nostres 3 assistents, ja que entrem dins el recinte de sortida reservat a corredors. Aquí és quan m'adono que el meu GPS fa figa, em deixa tirat; una veritable tocada de nassos ja que jo hi comptava per controlar el ritme durant els 100 km. Oh no... m'hauré de refiar del Sergi que té 2:45 en marató??? uff...
 |
| Moments abans de la sortida |
Sortim a les 10:02, bastant ràpids... el camí és ample, no hi ha embús... anem a 5'/km, un ritme massa alt per a mi... els primers kms m'agobio i aviso els altres tres companys, que són uns autèntics pura-sang i van com un tret, sobradíssims, i jo bufant. Ho acabaré pagant? Els dic que afluixin una mica i ni cas, em diuen que no n'hi ha per tant, que jo puc amb aquest ritme i més! El cas és que havíem quedat en fer-ho a 6'/km i anem a menys de 5'30''/km de mitja els primers kms... i se m'escapa algun disbarat (segur que m'ho perdonen, són bona gent) i llavors afluixen una mica... A partir d'ara anem tots quatre més agrupats i jo més còmode.
Ja després de la cursa i havent-ho analitzat, m'adono que no m'hauria d'haver queixat tant, però vaig pecar de superconservador, tenia por de petar i posar l'equip en un compromís per esgotament, una pàjara o una lesió...
Anem passant pels avituallaments que ens han preparat el nostre equip d'assistents i omplim les reserves. L'Olga i el Gabriel ens cuiden i ens mimen, està tot preparat a nivell professional, no falta de res, ens fan 1000 fotos... Matrícula d'honor per a ells! El Jordi ens aplica algun spray tipus Reflex... de moment no ens cal la camilla. Fins a Girona a cada avituallament hi invertim menys de 5 minuts.
El camí del carrilet d'Olot a Girona és preciós durant els primers 30-40 km. Val la pena haver-lo conegut perquè és ideal per a fer amb la família en bicicleta i a peu també.
El ritme és bò, anem a més de 10 km/h i de seguir així farem 10 hores i poc. Però abans d'arribar a Girona (57 km) el Kike es para... una punxada a la cama, una rampa... caminem una mica i tornem a arrencar a córrer fins arribar al pavelló de Girona en menys de 6 hores, som el quart o cinquè equip en arribar i ho fem en unes condicions acceptables. A mi no em fa mal res especialment i això em tranquilitza. Dels altres tres companys ni em preocupo perquè són tres autèntiques bèsties de córrer, segur que estan molt millor que jo.
A Girona m'alegra molt veure la Núria, ens acompanyarà d'assistència fins el final, a Sant Feliu de Guíxols!! Dinem pasta i el Jordi munta la camilla i li fa un apanyo al Kike, sembla que tot està OK. Portem uns 15 o 20 minuts a l'avituallament, toca sortir ja, que el temps corre... Creuem Girona, hi ha poca gent que ens anima però quan algú ho fa és molt emocionant!!
Ja sortint de Girona i enfilant cap a Quart, el Kike es torna a parar. Li fa mal la cama i es troba malament en general, no sé... l'animem i torna a córrer, però als cinc minuts torna a parar. Vaja, això serà una constant fins al final, combinarem el córrer i el caminar segons mani el Kike, que té uns collons com un toro i va patir com un campió fins el final amb rampes i dolors per no deixar penjat l'equip (havíem d'arribar tots 4 corredors per classificar-nos)... potser serà que el vam hiper-motivar dient-li allò de "el dolor és passatger, la glòria és eterna!!" i coses per l'estil :)
Passen els kms entre córrer i caminar i anem fent. Quan arribem als últims avituallaments, el Jordi, el nostre Miyagi particular, té sempre la camilla preparada i li fa uns apanyos al Kike per a que pugui acabar. Veiem com cada vegada va faltant menys per l'arribada i ens animem, creiem que podrem baixar de les 12 hores!! Això vol dir que encara tindrem temps de sopar i tot :D
A Llagostera ens fa molta il·lusió trobar-nos amb el Climent, que ens acompanyarà els últims 19 km corrent (i caminant) i la Glòria, que s'uneix a l'expedició d'assistència. A uns 5 km de Sant Feliu de Guíxols ens trobem amb l'Abel, que ens ha portat dues truites que ens fan revifar... i l'Olga també s'anima a córrer els últims kilòmetres. En general els quatre trailwalkeros anem patint a la nostra manera, els peus inflats, les cames pesen... Falten pocs kms, els de Protecció Civil de Sant Feliu van per davant nostre i van tallant els carrers al nostre pas, espectacular, accelerant, amb les sirenes... sembla l'arribada d'una marató olímpica!!!
Arribem al passeig i veiem l'arribada... ens agrupem, creuem l'arc tots junts: Kike, Jordi, Sergi, Ramon, Climent, Abel i Olga. Hem fet la cinquena posició en 12 hores justes i estem molt satisfets, la veritat. Potser haguéssim fet 4rts si tot hagués sortit rodat, potser haguéssim rondat les 10:30 i haguéssim lluitat per la tercera posició... però tot això és "potser" i no és gaire important. Ens fem i ens fan moltes fotos i per fi obrim unes cerveses, que ens les hem guanyades!!!
Durant la cursa he menjat el que hi havia als nostres avituallaments: orellanes, dàtils, plàtans, taronja, pasta (a Girona), gominoles, aigua amb isostar, una mica de coca-cola... He omplert la camelbak tres vegades amb aigua, i he gastat dos gels d'Isostar. Cada vegada prefereixo més les coses naturals. No m'he canviat res de roba, ni els mitjons ni les sabatilles. Les NB 1080 m'han anat molt bé.
La dutxa, les cerveses i el sopar em senten genial. He acabat molt bé de cames, el pubis res de res, no m'ho puc ni creure (quan em vaig posar al llit sí que vaig sentir dolor al pubis, i l'endemà matí també, però va desaparèixer als cinc minuts d'aixecar-me).
Tinc moltes ganes de repetir una cursa de 100 km i em plantejo el repte d'algun dia fer-los en menys de 10 hores :) M'ha agradat molt la distància. Com a mesura cautelar estaré almenys dos o tres dies sense córrer, però ja tinc ganes de tornar-hi, ara em sento en bona forma física.
El Kike, en Jordi i en Sergi són tres corredors excepcionals però més que això són tres amics i companys i no dubtaria en fer una altra Trailwalker amb ells: diversió i efectivitat garantides! Tots els Pantaurells fem molt bona pinya, estic molt agraït d'haver-los trobat i poder compartir kilòmetres, cerveses i riures amb ells.
Tinc moltes ganes de repetir una cursa de 100 km i em plantejo el repte d'algun dia fer-los en menys de 10 hores :) M'ha agradat molt la distància. Com a mesura cautelar estaré almenys dos o tres dies sense córrer, però ja tinc ganes de tornar-hi, ara em sento en bona forma física.
El Kike, en Jordi i en Sergi són tres corredors excepcionals però més que això són tres amics i companys i no dubtaria en fer una altra Trailwalker amb ells: diversió i efectivitat garantides! Tots els Pantaurells fem molt bona pinya, estic molt agraït d'haver-los trobat i poder compartir kilòmetres, cerveses i riures amb ells.
Notícies aparegudes en premsa digital de Terrassa sobre la nostra participació a la Trailwalker:
R.
Molt bona crònica! Molt emocionant reviure aquests moments que ens acompanyaran sempre! Fins la propera!
ResponElimina