10 anys després

Fa 10 anys vaig fer la travessa Núria-Queralt en 17 hores i 51 minuts. No ho recordo gaire, diria que vaig fer els 92 km bastant fresc i patint poc. El 2004 tenia 28 anys, era un iogurín, estava fort i entrenat, a punt d'anar-me'n als Alps a fer quatremils, Mont-Blanc inclòs.

Núria-Queralt 2004.
Preparant-me els peus? 

Núria-Queralt 2004. Som-hi!!!

2014. En els últims deu anys he passat de tot: anys en blanc, sobrepès, fascitis plantar, condropatia rotuliana, pubàlgia. M'han posat a prova varies vegades, però després de caure m'he tornat a aixecar. Per tant, estar una altra vegada a la sortida de la Núria-Queralt i ser capaç física i mentalment d'enfrontar-me als 92 km (i els seus 5500 metres de desnivell positiu) és ja una victòria per a mi, acabi o no, i trigui el que trigui. L'important és que em sento capaç de fer-ho.

Però com que vivim de reptes i d'il·lusions, i la cabra tira al monte, encara vaig més enllà. Ara estic bé, em veig en forma, sóc millor corredor que aleshores, i tinc més experiència en curses llargues... per això, diria que el proper 5-6 de juliol puc millorar el temps del Ramon de fa deu anys. Vull aprofitar aquesta oportunitat i posar-me a prova, guanyar-me a mi mateix, demostrar-me que ara sóc millor i més resistent. Què fàcil seria anar sense cap pressió, però ho sento així i no puc fer-hi res!!

Perfil NQ 2014. Sembla que patiré...

A principis d'any encara estava tocat per la pubàlgia. No en volia saber res, de curses. Per això els regals s'han d'aprofitar; veure que ara puc fer front a aquests festivals de quilòmetres m'il·lusiona i em motiva, és molt difícil d'explicar. Córrer és més que una afició, gairebé un estil de vida, i la gran sort que tinc és la comprensió i la complicitat de la Núria, a qui vaig conèixer fa deu anys, aquell mateix estiu de la Núria-Queralt i el Mont-Blanc, el mateix estiu que vaig acabar a València. Gràcies per estar amb mi i per entendre'm.

R.