Última setmana de maig'14, i reflexions sobre les endorfines

Aquesta setmana ha estat una mica fluixa, en total 63 km setmanals. He sortit cinc dies però pocs quilòmetres.

• dimarts: 12 km asfalt, cap a la Grípia
• dimecres: 13,5 km cap a la font del Janot
• dijous: 13,5 gairebé mateix recorregut que el dia anterior
• divendres: poc més de 10 km per asfalt, aquesta vegada bastant ràpid
• diumenge: 14 km d'asfalt, Vallparadís i cap a la Grípia

Endorfines

Dissabte no vaig sortir a córrer i tenia la idea de sortir diumenge a fer una tirada llarga per muntanya  d'unes 3 hores, i per això em vaig posar el despertador a les 6. Però la Martina va passar mala nit per culpa dels mocs i la tos, i per tot una mica vaig decidir quedar-me a casa.

Vaig passar un diumenge tranquil en família, tot bé, però al final de la tarda estava que m'enfilava per les parets, una mica irritable, angoixat, i en part preocupat, perque no ho volia transmetre a ningú de casa... jo sabia el motiu, tot era per no haver sortit a córrer pel matí.

Cap a les vuit de la tarda vaig decidir anar a córrer, el cos m'ho estava demanant. Vaig sortir, i a mida que passaven els minuts i els kms, l'humor anava canviant, i quan vaig arribar a casa, al cap d'una hora i quart, estava relaxat, els nervis havien desaparegut.

És una sensació difícil d'explicar, serà que és veritat això de que córrer genera endorfines, i per això enganxa? Si el meu cos no té la seva dosi d'endorfines habitual, em poso de mal humor? Es pot parlar de tenir mono? Estic enganxat a córrer i em consta que molts companys runners també, encara que pensava que aquesta mena d'addicció era més psicològica que fisiològica.

M'agradaria investigar-ho una mica, necessito saber per què després d'haver passat un bon dia familiar al final de la tarda estava mig "depre" sense motiu, i després de córrer em tornava a sentir bé.

R.