Núria-Queralt 2014 - DNF

DNF, "did not finish" (no vaig acabar) sona més suau que "abandono" i queda més cool, però la putada és la mateixa. No tinc gens de ganes d'escriure aquesta entrada del blog però així em servirà de recordatori per a properes ultres.


Tenia moltes ganes i il·lusió per córrer la Núria-Queralt ja que vaig fer-la fa 10 anys en 17:51, i ara em creia capaç no només d'acabar-la sino de fer-la en menys temps, ja que penso que estic més entrenat física i mentalment. Doncs si, però no...

Dies abans no tenia clar si les sabatilles habituals (unes fantàstiques NB 1210) aguantarien bé tants km i fa poc vaig comprar unes La Sportiva Ultra Raptor, en teoria són específiques per ultres. Vaig tenir temps de fer amb elles uns 70 km abans de la cursa. La primera sortida el dia de l'estrena va ser de 35 km i també vaig fer altres sortides més curtes. Vaig tenir alguns problemes amb les plantilles originals però que van desaparèixer al canviar-les per les d'unes Nike Free. Per tant estava tot controlat.

Així doncs el dia 4 m'aixeco a les 4 a.m. i després d'uns quants kms en cotxe, autocar i cremallera a les 10 dónen la sortida. Sortim de Núria direcció Planoles, tot bé, vaig trotant a bon ritme. Les cames bé, els peus bé, però clar no portem ni una quarta part, encara queda molt. Després d'una forta baixada i una forta pujada, començo a notar un dolor al turmell dret. Se m'ha inflat. Em sembla (estic segur casi al 99%) que és a causa de la sabatilla, que em va tocant el turmell i aquest s'ha acabat inflamant. M'aturo, em canvio els mitjons, canvio la llaçada de les sabatilles, les afluixo, les apreto... res, el dolor segueix allà sobretot a les baixades i veig que ha arribat per quedar-se... Ja moralment molt fotut, baixo fins a Castellar de N'Hug, km 28, com puc, amb la sabatilla dreta gairebé descordada. Els últims 8 km m'han costat molt pel dolor.

Al control menjo alguna cosa, descanso una estona i em passa pel cap intentar acabar encara que sigui caminant tota l'estona, en 24 hores, però és que no puc ni caminar. Quan veig que el dolor segueix i que no hi ha res a fer, comunico la meva decisió d'abandonar a l'organització. Truco a la Núria i amb llàgrimes als ulls li explico el que ha passat, la Núria-Queralt s'ha acabat per a mi, m'hauré d'esperar fins l'any que ve, espero poder tornar-hi per treure'm l'espina.

La travessa és molt dura, només vaig fer els primers 28 km i encara que vaig arribar bastant fresc de cames, té pinta que acabar-la no és fàcil, el 50% dels participants va abandonar. Tinc un any per entrenar.

Ara cal mirar endavant, el 20 de setembre tinc la Ruta de les X Ermites, el 4/5 d'octubre la Vallès Drac Race, i el 26 d'octubre la Marató de Muntanya de Sant Llorenç Savall. Espero poder-les fer totes, per calendari i per "estat físic". Gas!!

Aquí encara anava tot bé... :(
Foto de naciodigital.cat/naciomuntanya

Comentaris:

• Si m'hagués canviat de sabatilles al km 20, hagués pogut continuar i -potser- acabar.
• La motxilla (Camelbak Mule) no va molt bé per a córrer, bota massa. La North Face Enduro Boa la vaig descartar perquè per recorreguts curts (30-40 km) encara va bé, però és petita i es queda curta, i a més el sistema que té fa que em molesti el pit i l'hagi d'estar regulant contínuament.
• Tinc ganes de provar un sistema d'hidratació amb bidons al pit, penso que és més útil per tenir dos tipus de beguda (aigua i isostar, per exemple), més fàcil d'omplir, més fàcil de controlar quant queda...

R.